Thuk Je Che Tibet

 

Biografia de Sa Santedat El Dalai Lama

i el seu camí de la no-violència

 


Sa Santedat el Catorzè Dalai Lama, Tenzin Gyatso, és el cap d'estat temporal i líder espiritual del poble tibetà. Va néixer el 6 de juliol de 1935, en una petita vila anomenada Taktser situada al nord-est del Tibet, i va ser anomenat Lhamo Dhondup. Nascut en una família camperola, Sa Santedat va ser reconegut als 2 anys d'edat, d'acord amb la tradició tibetana, com la reencarnació del seu predecessor el 13 º Dalai Lama. La seva Santedat és una encarnació de Avalokitesvara, el Buda de la Compassió.


 

El 17 de novembre de 1950, Sa Santedat va ser cridat a assumir el complet poder polític (Cap d'Estat i Govern) quan Tibet va ser amenaçat pel poder de la Xina. El 1954, va viatjar a Beijing per sostenir converses de pau amb Mao Tse-tung i altres líders xinesos, incloent Chou En Lai i Deng Xiaoping.

El 1956, mentre visitava Índia per atendre el 2.500 aniversari del naixement del Buda, va tenir una sèrie de trobades amb el primer ministre Nehru i Premier Chou sobre les deteriorades condicions al Tibet.

      

Els seus esforços per aconseguir una solució pacífica al conflicte sinó-tibetà es van veure frustrats per la cruel política de Beijing a l'est del Tibet, que va provocar un aixecament popular. Aquest moviment de resistència es va estendre cap a altres parts del país, i el 10 de març de 1959,en  la capital del Tibet, Lhasa, va tenir lloc la manifestació més gran de tota la història del Tibet, cridant a Xina a abandonar el Tibet i reafirmant la independència d'aquest

La seva Santedat va escapar cap a Índia on li va ser donat asil polític; al voltant de 80.000 refugiats tibetans van seguir a Sa Santedat cap a l'exili.

   

En els primers anys d'exili, Sa Santedat va apel·lar a les Nacions Unides pel tema del Tibet, resultant aquesta gestió en tres resolucions adoptades per l'Assemblea General en els anys 1959, 1961 i 1965, cridant a la Xina a respectar els drets humans dels tibetans i el seu dret a l'autodeterminació.

Amb el restabliment del Govern Tibetà a l'Índia, Sa Santedat va veure que el seu més urgent i immediata tasca era preservar la cultura tibetana.

   

El 1963, Sa Santedat va promulgar una constitució democràtica, basada en els principis budistes i en la Declaració Universal dels Drets Humans com a model per a un futur Tibet lliure. Des de llavors, Sa Santedat ha estat el defensor més rigorós del mateix experiment democràtic dels refugiats, mentre que consistentment reafirma el seu desig de no mantenir cap càrrec polític una vegada que Tibet recuperi la seva independència. La seva Santedat continua presentant noves iniciatives per resoldre el tema del Tibet.

 

Malgrat tot això, el Dalai Lama no ha perdut ni la seva esperança ni la seva determinació d'aconseguir justícia per la seva gent. Durant més de 40 anys ha lluitat amb aquest gegant (Xina), no amb ira, sinó amb compassió, d'una manera no violent, armat només amb la veritat. La seva estratègia ha estat atraure l'atenció mundial cap a la crisi tibetana a la creença que la justícia de la seva causa provocarà els canvis en la política xinesa cap al Tibet.

 

El 10 de desembre de 1989 li va ser concedit el Premi Nobel de la Pau per la seva resistència constant a l'ús de la violència en la lluita de la seva gent per recuperar la llibertat, donant a conèixer el seu punt de vista respecte al Conflicte del Tibet i la situació al seu país. És membre del Comitè d'honor de la Coordinació internacional per al Decenni de la no violència i de la pau.